Dia a dia, amb assignatures com aquesta, renovades i adequades al segle que estem, ens estem conscienciant més si cap, que un bon docent no pot deixar de renovar-se i formar-se constantment. Els bons docents han d’estar actualitzats i no poden quedar-se enrere amb l’utilització de recursos tecnològics com els audiovisuals.
I, després d’haver llegit les competències bàsiques de noves tecnologies en educació audiovisual, he pogut comprovar que hi ha coses que no sé o no n’entenc del seu ús amb profunditat, i ho hauria de fer per a ser una docent, competent en tots els àmbits.
Ara bé, si que sé utilitzar aparells digitals com la càmera digital, el mp3, els dvd, i algunes coses més. I també, programes com el Jclic i altres de l’ordinador però, els meus coneixements quant a les noves tecnologies no són grandiosos. Em costa una mica aprendre, sobre tot de programes informàtics nous, però el que més em costa és habituar-me a aquestes innovacions i utilitzar-les, per a millorar la meua vida quotidiana.
Però la part de cine i la d’observació i reflexió de programes, dibuixos, ..., sóc totalment inexperta, i això és un dels aspectes que tot-a docent, o simplement qualsevol persona que no es vulga quedar obsoleta , hauria de saber-ne un mínim.
Són diverses les causes per les que molts docents no utilitzen les tecnologies audiovisuals, pot ser perquè no li vegen la necessitat d’utilitzar-les, perquè no saben fer-les funcionar per traure-li utilitat, o per moltes altres raons. Però siga quina siga la causa primera que porte a la gent a no utilitzar les tecnologies audiovisuals, hem d’intentar superar-ho i incloure-les en la nostra vida quotidiana, per traure’n el màxim profit. A més hem de ser conscients que els xiquets ja naixen en l’era audiovisual, i des de l’escola els hem de proporcionar recursos actuals, propis de la seua època.
miércoles, 2 de mayo de 2007
lunes, 2 de abril de 2007
Les NTIC a l'aula d'infantil, conclusions extertes dels capítols 1 i 2 del llibre i dels comentaris de classe.
La societat, actualment, es troba en una revolució digital que està canviant-la de manera global, afectant a tot el món. Les tecnologies de la informació i comunicació s’han incorporat en les nostres vides inevitablement, per quedar-se.
Les persones ens hem d’adaptar als canvis per a créixer i per no quedar-nos obsolets funcionalment. Hem d’adaptar-nos als reptes sorgits en la societat. I de igual manera que ens adaptem, o ho hauríem de fer, els adults també ho fan els més menuts. Però els nens i nenes quan naixen ja tenen incorporades a la seua vida quotidiana tot un seguit d’accions tecnològiques innumerables, i quan arriben a l’escola ja porten en ells tot un bagatge tecnològic que no hem d’ignorar. Per tant, s’ha de donar resposta des de l’escola a la nova realitat social, però des d’un plantejament crític. És a dir, hem de posar a l’abast dels menuts bon material informàtic, però analitzant, estimulant, concretant i adequant les necessitats d’aquestos per a que vagen més enllà, per a que la interacció amb la tecnologia siga enriquidora per a ells.
Les NTIC s’han de portar a l’aula i això inclou infantil, en aquesta etapa sobretot, desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes molt relacionats i dependents i podem treballar-los a partir de les noves tecnologies. Aquestes ens ofereixen la possibilitat de potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu, treballar i propiciar l’autonomia dels nens i nenes, motivar l’alumnat per comunicar-se, i totes aquelles aplicacions didàctiques que puguem aconseguir treballant tecnològicament. Les TIC han de tenir un espai al currículum i no han de ser utilitzades com un recurs esporàdic, sinó que han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat. Hem d’usar-les en infantil per a que les nenes i nens aconseguisquen assolir els objectius marcats per a aquesta etapa i també per a disminuir les desigualtats socials que aquestes produeixen. Per utilitzar-les a l’aula el mestre-a ha de tenir un cert domini i saber com funcionen, per poder actuar de guia, orientador i educador en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
De manera que, una transformació social tan important com aquesta requereix molts canvis en l’escola. S’han de revisar i modificar tots els aspectes que impliquen l’aula, per tal que aquesta siga significativa per a l’alumnat. Així que, per introduir-les a l’aula s’ha de redistribuir i reorganitzar el temps, l’espai i la metodologia de la classe i/o de l’escola. A més, aquestes impliquen coordinació i treball en equip per part del professorat i això és una tasca que avui encara molts no tenen clara.
Les TIC ofereixen molts avantatges si es fa un ús adequat d’elles, ja que són un recurs molt motivador tant per a l’alumnat com per al professorat, i això propicia l’interacció, comunicació i experimentació per part d’aquestos. A més, facilita la interacció família-escola. Però, del gran ventall de recursos dels que les noves tecnologies com per exemple Internet ens ofereixen, el bon docent ha de saber escollir aquelles que li interessen per a la seua aula i utilitzar-los adequadament. El docent ha d’estar en constant formació, adequant-se i adaptant-se als avanços socials, ja que sinó ho fa les conseqüències recauen en l’alumnat. Els que no es renoven es converteixen en educadors salvatges, definits com aquells que ensenyen molta matèria però, inadequada per als temps en els que estem, i això és un fet real que em d’anar disminuint i canviant.
Les persones ens hem d’adaptar als canvis per a créixer i per no quedar-nos obsolets funcionalment. Hem d’adaptar-nos als reptes sorgits en la societat. I de igual manera que ens adaptem, o ho hauríem de fer, els adults també ho fan els més menuts. Però els nens i nenes quan naixen ja tenen incorporades a la seua vida quotidiana tot un seguit d’accions tecnològiques innumerables, i quan arriben a l’escola ja porten en ells tot un bagatge tecnològic que no hem d’ignorar. Per tant, s’ha de donar resposta des de l’escola a la nova realitat social, però des d’un plantejament crític. És a dir, hem de posar a l’abast dels menuts bon material informàtic, però analitzant, estimulant, concretant i adequant les necessitats d’aquestos per a que vagen més enllà, per a que la interacció amb la tecnologia siga enriquidora per a ells.
Les NTIC s’han de portar a l’aula i això inclou infantil, en aquesta etapa sobretot, desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes molt relacionats i dependents i podem treballar-los a partir de les noves tecnologies. Aquestes ens ofereixen la possibilitat de potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu, treballar i propiciar l’autonomia dels nens i nenes, motivar l’alumnat per comunicar-se, i totes aquelles aplicacions didàctiques que puguem aconseguir treballant tecnològicament. Les TIC han de tenir un espai al currículum i no han de ser utilitzades com un recurs esporàdic, sinó que han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat. Hem d’usar-les en infantil per a que les nenes i nens aconseguisquen assolir els objectius marcats per a aquesta etapa i també per a disminuir les desigualtats socials que aquestes produeixen. Per utilitzar-les a l’aula el mestre-a ha de tenir un cert domini i saber com funcionen, per poder actuar de guia, orientador i educador en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
De manera que, una transformació social tan important com aquesta requereix molts canvis en l’escola. S’han de revisar i modificar tots els aspectes que impliquen l’aula, per tal que aquesta siga significativa per a l’alumnat. Així que, per introduir-les a l’aula s’ha de redistribuir i reorganitzar el temps, l’espai i la metodologia de la classe i/o de l’escola. A més, aquestes impliquen coordinació i treball en equip per part del professorat i això és una tasca que avui encara molts no tenen clara.
Les TIC ofereixen molts avantatges si es fa un ús adequat d’elles, ja que són un recurs molt motivador tant per a l’alumnat com per al professorat, i això propicia l’interacció, comunicació i experimentació per part d’aquestos. A més, facilita la interacció família-escola. Però, del gran ventall de recursos dels que les noves tecnologies com per exemple Internet ens ofereixen, el bon docent ha de saber escollir aquelles que li interessen per a la seua aula i utilitzar-los adequadament. El docent ha d’estar en constant formació, adequant-se i adaptant-se als avanços socials, ja que sinó ho fa les conseqüències recauen en l’alumnat. Els que no es renoven es converteixen en educadors salvatges, definits com aquells que ensenyen molta matèria però, inadequada per als temps en els que estem, i això és un fet real que em d’anar disminuint i canviant.
martes, 27 de marzo de 2007
Les noves tecnologies de la informació i comunicació han canviat i continuen canviant les nostres vides. De manera que, hem de ser conscients i responsables d'aquesta abrumadora i imparable transformació que està produint en la societat. No podem ocultar als xiquets i xiquetes aquesta realitat, ja que està a l'ordre del dia. Per tant, som els docents els que ens hem d'actualitzar, informar i incloure aquest recurs com un més, en la nostra metodologia d'aula.
ARTICLE RELACIONAT AMB LES NTIC I L'AULA
RESEÑAS
Nuevas Tecnologías en el Aula.
Guía de Supervivencia
Antonio R. Bartolomé
Reseñadora: Rosario Suárez
charodrila@hotmail.com
El auge de la tecnología de la información y de la comunicación,
desde la creación del televisor y el uso doméstico del video, hasta la
llegada de Internet a las instituciones educativas, obliga hoy a los
docentes a planificar la instrucción con algo más que una pizarra, una
transparencia y un libro. Independientemente del nivel al cual esté
dirigida la enseñanza, es imperativo incluir alguno de los medios que
se derivan del avance tecnológico, pues éstos, se quiera o no, forman
parte del quehacer cotidiano en tanto que resuelven gran parte de las
necesidades comunicativas e informativas, sobre todo las de los más
jóvenes quienes, en buena medida, constituyen el grupo de alumnos
a los que hay que educar empleando los recursos de su contexto de
vida.
El libro que presenta el Prof. Antonio Bartolomé recoge una serie
de experiencias, propias y de otros docentes, relacionadas con el uso
de la tecnología en el aula. En él se encuentran respuestas al cómo y
con qué fin se deben emplear esos recursos. No se trata de un manual
de cómo manejar equipos, tal como lo señala su autor, sino de una
guía didáctica de sus aplicaciones educativas.
La obra está dividida en 10 capítulos, los cuales, además de invitar
a la reflexión sobre la práctica pedagógica, contienen actividades
descritas en un lenguaje sencillo y con propósitos claros que pueden
ser aplicadas a cualquier situación educativa. Al final de cada uno de
ellos, el autor incluye una sección denominada para leer más, en la
que muestra una bibliografía brevemente comentada sobre el tema
abordado para quienes quisieran ampliarlo.
En los primeros cuatro capítulos, dedicados a la televisión y al video,
se informa acerca de los tipos de programas que pueden explotarse
en el aula; cómo convertirlos en generadores de dinámicas de grupo
y en estimuladores de aprendizaje, además de la explicación de por
qué y para qué usarlos en la escuela. En los capítulos del quinto al
séptimo se presenta el uso de la computadora como herramienta de
aprendizaje, algunas estrategias para abordar el manejo de textos en
CD-ROM, la música y la interacción entre usuarios. Por último, los
capítulos del octavo al décimo contienen información sobre cómo
aprovechar al máximo las bondades de Internet a través del correo
electrónico, la tutoría electrónica, el trabajo colaborativo y la escuela
en la Web.
Es importante señalar que cada capítulo está dividido en dos partes
fundamentales, una que facilita un panorama general de cada tema y
otra, denominada pinceladas, en la que se describen actividades
didácticas con las que el autor busca aportar ideas y soluciones a
problemas específicos relacionados con el uso de la tecnología en el
aula.
Hoy, cuando el Diseño de Instrucción exige que el docente esté
actualizado en cuanto al uso de las TIC y consciente del valor e
importancia de educar en función de necesidades reales, el libro
presentado por el Prof. Bartolomé ofrece magníficas opciones para
abordar la planificación de la instrucción, con una guía clara en torno
al uso de esa tecnología. Asimismo, la variedad y la sencillez de las
estrategias que se muestran no sólo permiten proyectar resultados
significativos, sino que también actúan como estímulo para que los
docentes diseñen sus propias actividades.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)