miércoles, 30 de mayo de 2007

WEBQUEST, informació útil per a tots i totes i a més molt interessant.
“La WEBQUEST és una proposta didàctica basada en la recerca d’informació a Internet i en la elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d’algun producte que impliqui activitats cognitives d’ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).

Generalment, es tracta d’una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d’informacions en unes pàgines d’Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Les webquest es basen en el constructivisme, és a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l’any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació.
És una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a internet. És una activitat de cerca guiada en la xarxa.

Estructura bàsica d’una webquest

Introducció: orienta els alumnes i capta el seu interès, situant-los en una història o problema a resoldre. La introducció deu ser clara i motivadora amb la finalitat de presentar la webquest: el tema sobre el que es treballarà, l’escenari inicial, el plantejament de preguntes, problemes o reptes a resoldre,etc.

Tasca: En aquest apartat es proporciona a l’alumne una clara descripció del que haurà de fer en finalitzar la webquest així com el nombre de persones que compondran el grup de treball, els papers que hauran d’adoptar els components. La classificació de les tasques són:

De repetició, de recopilació, de misteri,de periodisme, de disseny, de creació, de consens, de persuasió, d'autoconeixement, analítica, de judici, científica.

Procés: explica les estratègies que els estudiants han d’utilitzar per a dur a terme la tasca pas per pas. L'explicació de tot el procés ha de ser curta i precisa, però també detallada.

Recursos: llocs d’Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar la tasca.

Avaluació: En aquest apartat s’indica com avaluar el treball realitzat. Per a ell es detallen els criteris d’avaluació en què es basa aquesta avaluació. Depenent del nivell dels alumnes i del tipus d’activitat, es fa una descripció d’allò que es va a avaluar i de com es farà.

Conclusió: Resumeix l’activitat i anima als estudiants per a que reflexionin sobre el seu procés i resultats.

Orientacions per al professor: És l’únic apartat dirigit al professor. En ell s'inclou els conceptes, objectius i continguts per a ajudar el professor a posar en pràctica aquest recurs d'Internet.

Possibilitats educatives

-Suposa una forma d'utilitzar didacticament Internet
-Centrem l'activitat en l'ús de l'informació obtinguda en Internet(per analitzar, sintetitzar,comparar, etc.) més que en la recerca. D'aquesta manera els alumnes poden saber on trobar la informació i evitem que es puga perdre.
-L'alumne treballa autonomament construint el coneixement. El docent orienta tot el procés.
-Sols plantejar-se per a treballar en grup i assignant a cada alumne un rol.
-Fomenta les competències derivades de l'ús d'Internet ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats.
-Són relativament senzilles de planificar pel mestre, motivadores pels alumnes i fàcils d'adaptar a les necessitats de l'aula.

És molt interessant aquesta forma de ensenyament, ja que a més d'introduir-los al món de les noves tecnologies, aprenen fomentant el seu interès, ja que és una manera molt didàctica i divertida d'aprendre conceptes, es motiva per investigar per ells mateixos.
El mestre, a la mateixa vegada, ensenya al xiquet d'una manera significativa i és una forma interessant perquè el xiquet s'adone dels seus coneixements, ja que es fa una autoavaluació final.

Habilitats cognitives de les WQ's:

- Permet que l'alumne elaborar els seus propis coneixements. - Promou l’aprenentatge centrat en l’alumne. - Posa en marxa processos de reflexió, anàlisis, síntesis i avaluació. - Fomenta la integració amb el medi. - Implica la col·laboració i cooperació entre els alumnes

Altres recursos similars

Hi ha una aplicació similar però molt més senzilla, anomenada Cacera del Tresor, que a partir del plantejament inicial de les webquest, proposa una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les adreces en la xarxa on poden aconseguir les respostes. Per arrodonir (i acabar) la feina, es planteja una “gran pregunta” que els alumnes han de provar de resoldre en grup, a partir de la informació de les qüestions anteriors, fent-los reflexionar i comentar entre ells per aconseguir una resposta en comú.

Diferències i semblances entre la cacera del tresor i la webquest

Diferències: En la webquest l'estructura està predeterminada i en la cacera del tresor no. L'aprenentatge és guiat en la webquest i en la cacera del tresor es llança una pregunta i el xiquet ha de trobar-la per sí mateix.

Semblances: Totes dues utilitzen les noves tecnologies per arribar als xiquets. A més a més, utilitzen enllaços per a trobar informació. També integren el que han après durant la recerca.
Cacera del tresor: És una activitat didàctica que poden utilitzar els docents, on llancen preguntes als xiquets a classe i donen una llista de pàgines web on trobaran les respostes. Algunes com a avaluació final inclouen una "Gran Pregunta" per vore si l'han entés. Amb la cacera del tresor apropen als xiquets al món d'internet. La seua estructura és introducció, preguntes i "la Gran Pregunta"”.
LLIBRES O INTERNET
Fa alguns dies vam comentar a classe les diferències i semblances i els avantatges i inconvenients d'aquestes dues eines o recursos que tenim al nostre abast. Es va debatre si els llibres són solitàris i per contra internet cooperatiu, col·laborador i socialitzador.
Personalment pense que no podem discriminar i tirar per terra els llibres, ni tampoc el seu valor i la seua cultura immersa. Aquestos fa molts anys que estan en les nostres societats i ens han aportat molt a tots i totes, fins i tot a aquells que creuen que no, perquè d'on han après i sentit tantes emocions?
Ara bé, també cal dir que tenint al nostre abast un recurs tant poderós com és internet la societat està malgastant milers de papers i conseqüentment milers d'arbres innecessàriament. Però també cal dir, que no és el mateix vore o fullejar un text escrit en paper que un text a l'ordinador. Perquè posant com a exemple un cone, la diferència és abismal.
En fi, cada cosa té els seus avantatges i els seus inconveniens. El que està clar és que no podem tirar per terra cap dels dos perquè ambdos ens han enriquit moltísim a tothom.
Què penseu?
EDUCACIÓ PER AL FUTUR

Com ja hem comentat moltes vegades, hem de ser mestres endinsades en l'era vinent. Hem de ser docents amb nens i nenes que són tecnològics, personetes que utilitzen els mòbils, els ordinadors, els comandaments a distància, internet, càmeres digitals, ... i moltes més eines tecnològiques amb una facilitat extraordinària. I nosaltres com a mestres d'ells no hem de ser menys.
Vinga xiques que ara ja sabem un poc més del que sabiem abans de començar aquesta assignatura, ara ja tenim fins i tot un blog; impensable per a moltes.
Ànim!!!!!!

sábado, 5 de mayo de 2007

REFLEXIÓ DELS CAPÍTOLS 5 I 6 DEL LLIBRE "LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL"

Pel que fa al capítol 5 “Programari i recursos didàctics”, cal dir que en aquest es presenten els recursos més utilitzats o els més pertinents per a educació infantil. Es fa una repassada pels programes Word, OpenOffice, Paint, kidPix, PowerPoint, OpenOfficeImpress, JClic, alguns per treballar la imatge i altres per treballar el so. Però de tots aquestos el que més m’ha sorprès, ja que ho desconeixia, és la possibilitat que té el Word per als més menuts si activem el paquet complementari “aplicacions de word”, ja que es permet treballar amb els textos adequats a l’edat dels xiquets-es.

Després també hi ha comentades algunes pàgines web interessants per a educació com són, http//www.edu365.cat/, i dins d’aquesta “El món per un forat”, http//www.educalia.org, i moltes altres més.

Ara bé, tots aquests recursos són molt interessants per a treballar amb els més menuts, però si sabem seleccionar, reflexionar i escollir entre tot allò que se’ns presenta. I a més utilitzar-lo amb una finalitat educativa concreta i no només per jugar, sinó per complementar, aprendre, repassar, practicar, memoritzar, ampliar,... diferents activitats que s’estiguen treballant a classe.

Quant al capítol 6, “Experiències TIC a l’educació infantil”, com el seu títol diu, es presenten experiències realitzades a classes d’infantil en les que s’utilitzen recursos bàsicament tecnològics. Com bé es presenta en el llibre hi ha mols tipus d’activitats i moments per utilitzar les Tic a l’escola; des de presentar als pares al començament de curs la programació, fins fer un projecte amb els xiquets-es sobre algun contingut, utilitzant recursos tecnològics.

Hi ha infinitat de moments en els que es poden utilitzar-les Tic, però hem de tenir clar què són un recus més de tot el ventall del que disposem, i si ho fem així segur que l’utilització i ús que fem d’elles és el correcte. Les hem d’incloure en la vida diària de l’aula i no utilitza-les com a reforçadores, ni com a joc, ni res paregut, perquè sinó els estem reduint tota la seua potencialitat. Podem traure’ls molt de partit si en fem un bon ús, així que endavant!

SOFTWARE LLIURE EN EDUCACIÓ

Per poder fer una crítica constructiva, reflexionar i opinar respecte del software lliure, cal tenir clars molts conceptes, que tot seguit explicaré a grans trets, ja que jo els desconec i pot ser molta gent també.

De manera que, per software entenem tant el sistema operatiu com les aplicacions que utilitzem els usuaris. I, per software lliure la llibertat d’expressió en eixe sistema operatiu i en les aplicacions que els usuaris fan d’aquest.

Ara bé, hi ha molta confusió quant a l’essència del Software lliure, ja que molta gent associa aquest concepte al de gratuïtat, per la traducció de l’anglès Free Software, i no és així. La característica definitòria del software lliure és la llibertat, llibertat d’expressió, característica que per contra no posseeix el software privat ja que en aquest l’usuari paga per utilitzar el programa amb nombroses limitacions, sense arribar a ser mai el propietari d’aquest.

Pel que fa a les afirmacions de Stallman (un gran defensor del software lliure en l’educació) al vídeo, hi ha quatre raons per les que hem d’utilitzar software lliure a l’escola:

- La més superficial: per a economitzar diners.

- Per a formar adults acostumats a l’ús de software lliure, i construir així un camí cap a la independència.
- Per formar programadors: quan es desperta l’interès dels estudiantes per programar o simplement per saber més, el professor pot dir “no sé cóm funciona”, però si els nens tenen molt d’interès poden mirar les fonts del software lliure i convertir-se a llarg termini en bons programadors.
- La raó més profunda és per a formar ciutadans. Las escoles deuen ensenyar no només dades sinó també l’esperit de bona voluntat.


El software lliure és un gran potencial del que podem traure gran rendiment, sobretot a les escoles. Però en canvi el sistema educatiu no li ha donat massa importància i la seua utilització és mínima. Així que jo, al igual que Riina Vuorikari, pense que no s’han explotat al màxim les potencialitats que ofereix el software lliure en l’educació. Hi ha moltes raons per les que s’ha d’utilitzar software lliure en educació, i entre elles jo destaque aquestes:

- Gran qualitat, ja que està fer per una immensa quantitat de participants.
- Cost reduït, perquè l’objectiu no és traure profit econòmic.
- Superioritat ètica, ja que en ell es promouen valors com solidaritat, cooperació, igualtat, llibertat de pensament i expressió, benefici col·lectiu i no individual (abusos), democràcia, ...

Encara que ha quedat clara la meua posició davant d’aquest tema, cal dir que després de llegir l’article “Software libre en educación infantil y primaria” he hagut de reflexionar sobre molts aspectes que té el software lliure i que mai m’havia plantejat. Després de llegir-lo m’he adonat que la utilització del software lliure té una importància enorme, que les conseqüències d’utilitzar un tipus de software o un altre no s’acaben en el moment de la tria, sinó que l’elecció porta en si uns valors intrínsecs que hem de tenir en compte, sobretot si la seua utilització s’ha de fer en una escola. La meua experiència amb el software lliure, tant d’alumna com de futura docent, és quasi nul·la; en comptades ocasions he utilitzat el software lliure, però després de llegir l’article i vore el vídeo estic convençuda que el gastaré molt més, fins deixar d’utilitzar el privat per passar-me a aquest, perquè les raons m’han convençut

Crec que no cal més preàmbul, per tenir clara la superioritat del software lliure envers del privat. Només cal llegir aquesta darrera frase per verificar la importància, si a algú encara li quedaven dubtes, de l’utilització del software lliure en educació, “
Una sociedad libre necesita una escuela libre y una escuela libre necesita software libre”.

jueves, 3 de mayo de 2007

LES MEUES EXPERIÈNCIES PREFERIDES


Pel que fa a les experiències proposades, cal comentar que són molt adients i necessàries dur-les a terme a l’escola, per a que els xiquets i xiquetes conèguen més a fons les noves tecnologies i en sàpiguen fer un bon ús d’elles en cada ocasió.

Totes aquestes activitats segur que resultarien molt engrescadores per als nens i enes, ja que ells són els que més interès i utilitat tenen quant a les noves tecnologies. La major part del seu oci, el basen en productes tecnològics. A més, sense aquestos aparells molt xiquets “ja no sabrien viure”.

De totes les presentades, n’he hagut d’escollir i seleccionar tres, i són aquestes:

1)Algú sap què és la imatge?

Treballant aquesta activitat els xiquets i xiquetes podrien vore la importància i l’utilitat que se’ls dona als aparells que ells usen. I també, si en fan un ús correcte d’aquestos; a banda podrien conèixer a fons els aparells més utilitzats per ells, i moltes coses més que els resultarien de gran utilitat a l’hora de posar-se davant d’un aparell tecnològic.

Els objectius de l’activitat són aquestos:

-Investigar quins són els MAVS que tenen a casa seva i veure quin ús en fan.
- Observar quins són els MAVS que hi ha a l’escola i veure per a què serveixen
- Descobrir l’existència de diversos mitjans i començar a intuir-ne les diferències.

A partir d’ells ens podem fer una idea d’allò que es persegueix amb aquesta activitat, per ampliar-la ací està l’adressa electrònica on es pot trobar:

http://www.xtec.es/audiovisuals/av_aula/pdfs/actgenerals.pdf



2) El cos i les ombres

Per a aconseguir els objectius d’aquesta activitat, podríem fer ús de gran quantitat d’aparells tecnològics, i això ampliaria el coneixement d’aquestos. A més treballaríem l’argumentació en el moment en que comparen i observen. També aprendrien a vore les coses d’una altra manera, des d’una altra perspectiva i això els faria més crítics. A més, diferenciarien si encara no ho han fet, entre allò real i allò fictici, i açò els seria molt útil per al seu desenvolupament cognitiu. A banda, en aquesta activitat estan integrades moltes àrees de coneixement i això ens permet treballar i incidir molt en el desenvolupament dels nens i nenas, en només una activitat.

Els objectius de l’activitat són aquestos:

-Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa.
- Aprendre a mirar objectes des de diferents punts de vista (davant, darrera, de perfil, des de dalt, des de baix).
- Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar.
- Comparar les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seva representació gràfica.


Al igual que amb l’activitat comentada anteriorment, amb aquestos ens podem fer una idea d’allò que es persegueix amb aquesta activitat, i per ampliar-la ací està l’adressa electrònica on es pot trobar:

http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip/sessio1/expe/ses1exp2.htm


3)Jo vull ser com....!!

Amb aquesta activitat es podria treballar perfectament la crítica televisiva amb els nens i nenes. Fer-los vore i analitzar amb ells els anuncis i els seua programes preferits, per comprovar si són adients per a ells i reflexionar sobre aquest aspecte amb profunditat. Ja que aquest és un tema molt important, al que molta gent no li dona cap rellevància, i els xiquets i xiquetes cada dia veuen a la televisió sobretot, programes violents, racistes, feixistes, masclistes, i molts més adjectius negatius com aquests, i ni ells ni la gent què hi ha al seu voltant en són conscients. Però a banda de treballar açò es podrien treballar moltes coses més, com seria ensenyar als nens i nenes a criticar, observar, crear a partir d’allò vist, i un gran etcètera.

Els objectius de l’activitat són:

-Investigar quin és el programa de TV més vist i en quines hores es mira la TV.
- Descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos animats.
- Observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls dóna en les sèries de dibuixos animats.
- Saber narrar una història mitjançant la utilització d’imatges fixes seqüenciades (còmic, auca, foto).

També, igual que abans, amb aquestos objectius ens podem fer una idea d`allò que persegueix l’activitat. Ací està l’adressa on es pot trobar:

http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip03/sessio1/projectes/ses1project1.htm

Totes aquestes activitats ens donarien peu a treballar molt de temps amb elles i traure-li’n molt de profit. Ja que amb totes i cadascuna d’aquestes podem treballar moltíssim àmbits, i encara que no respondrien a objectius clarament tecnològics, ens servirien per globalitzar el treball de cada dia i per tant també estarien més relacionades amb l’activitat diària de l’aula.

QUÈ CAL SABER DE LES NTIC PER A SER MESTRA D’INFANTIL?

Com ja he comentat diverses vegades, la importància de les Ntic en la societat i època en la que estem, és vital. De manera que des de l’escola, institució suposadament integradora i igualadora de les desigualtats socials, s’hauria de donar més importància a les noves tecnologies de la que se’ls està donant en l’actualitat.

Totes les competències del Bloc 2, citades baix, són imprescindibles per a una docent actualitzada i competent en el seu àmbit:

1-Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.
2-Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.
3- Distinción progresiva entre la realidad y la representa- ción audiovisual.
4-Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tec- nologías de la información y la comunicación.


A partir de la lectura d’aquestes competències, crec que no podem deixar de banda el coneixement de ninguna d’elles. Els xiquets, tant d’infantil com de primària, que tindrem a l’escola, ja han nascut amb una immensa quantitat d’aparells tecnològics, de manera que ells ja els utilitzen i els perceben com a un instrument més. Per aquesta raó, nosaltres, les i els docents hem de facilitar-los i apropar-nos al màxim a la seua vida real, a les seues necessitats i interessos; i els aparells tecnològicament nous i el seu ús, com ja sabem, els agraden molt. Només ens hem de fixar en allò que els xiquets passen més temps, vidio-jocs, televisió, ordinador, Internet, i tot allò que implica a la tecnologia. Per això no podem quedar-nos obsolets pel que fa a aquest tema, perquè sinó no podrem atendre correctament als nostra alumnes.


Ara bé, un dels majors problemes que jo considere, és que per molt que nosaltres, la nova generació de mestres, ens renovem i adaptem a tot allò nou, els mestres que ja estan al sistema educatiu que esperen per renovar-se? Per què no se’ls obliga a renovar-se?