La societat, actualment, es troba en una revolució digital que està canviant-la de manera global, afectant a tot el món. Les tecnologies de la informació i comunicació s’han incorporat en les nostres vides inevitablement, per quedar-se.
Les persones ens hem d’adaptar als canvis per a créixer i per no quedar-nos obsolets funcionalment. Hem d’adaptar-nos als reptes sorgits en la societat. I de igual manera que ens adaptem, o ho hauríem de fer, els adults també ho fan els més menuts. Però els nens i nenes quan naixen ja tenen incorporades a la seua vida quotidiana tot un seguit d’accions tecnològiques innumerables, i quan arriben a l’escola ja porten en ells tot un bagatge tecnològic que no hem d’ignorar. Per tant, s’ha de donar resposta des de l’escola a la nova realitat social, però des d’un plantejament crític. És a dir, hem de posar a l’abast dels menuts bon material informàtic, però analitzant, estimulant, concretant i adequant les necessitats d’aquestos per a que vagen més enllà, per a que la interacció amb la tecnologia siga enriquidora per a ells.
Les NTIC s’han de portar a l’aula i això inclou infantil, en aquesta etapa sobretot, desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes molt relacionats i dependents i podem treballar-los a partir de les noves tecnologies. Aquestes ens ofereixen la possibilitat de potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu, treballar i propiciar l’autonomia dels nens i nenes, motivar l’alumnat per comunicar-se, i totes aquelles aplicacions didàctiques que puguem aconseguir treballant tecnològicament. Les TIC han de tenir un espai al currículum i no han de ser utilitzades com un recurs esporàdic, sinó que han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat. Hem d’usar-les en infantil per a que les nenes i nens aconseguisquen assolir els objectius marcats per a aquesta etapa i també per a disminuir les desigualtats socials que aquestes produeixen. Per utilitzar-les a l’aula el mestre-a ha de tenir un cert domini i saber com funcionen, per poder actuar de guia, orientador i educador en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
De manera que, una transformació social tan important com aquesta requereix molts canvis en l’escola. S’han de revisar i modificar tots els aspectes que impliquen l’aula, per tal que aquesta siga significativa per a l’alumnat. Així que, per introduir-les a l’aula s’ha de redistribuir i reorganitzar el temps, l’espai i la metodologia de la classe i/o de l’escola. A més, aquestes impliquen coordinació i treball en equip per part del professorat i això és una tasca que avui encara molts no tenen clara.
Les TIC ofereixen molts avantatges si es fa un ús adequat d’elles, ja que són un recurs molt motivador tant per a l’alumnat com per al professorat, i això propicia l’interacció, comunicació i experimentació per part d’aquestos. A més, facilita la interacció família-escola. Però, del gran ventall de recursos dels que les noves tecnologies com per exemple Internet ens ofereixen, el bon docent ha de saber escollir aquelles que li interessen per a la seua aula i utilitzar-los adequadament. El docent ha d’estar en constant formació, adequant-se i adaptant-se als avanços socials, ja que sinó ho fa les conseqüències recauen en l’alumnat. Els que no es renoven es converteixen en educadors salvatges, definits com aquells que ensenyen molta matèria però, inadequada per als temps en els que estem, i això és un fet real que em d’anar disminuint i canviant.
Les persones ens hem d’adaptar als canvis per a créixer i per no quedar-nos obsolets funcionalment. Hem d’adaptar-nos als reptes sorgits en la societat. I de igual manera que ens adaptem, o ho hauríem de fer, els adults també ho fan els més menuts. Però els nens i nenes quan naixen ja tenen incorporades a la seua vida quotidiana tot un seguit d’accions tecnològiques innumerables, i quan arriben a l’escola ja porten en ells tot un bagatge tecnològic que no hem d’ignorar. Per tant, s’ha de donar resposta des de l’escola a la nova realitat social, però des d’un plantejament crític. És a dir, hem de posar a l’abast dels menuts bon material informàtic, però analitzant, estimulant, concretant i adequant les necessitats d’aquestos per a que vagen més enllà, per a que la interacció amb la tecnologia siga enriquidora per a ells.
Les NTIC s’han de portar a l’aula i això inclou infantil, en aquesta etapa sobretot, desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes molt relacionats i dependents i podem treballar-los a partir de les noves tecnologies. Aquestes ens ofereixen la possibilitat de potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu, treballar i propiciar l’autonomia dels nens i nenes, motivar l’alumnat per comunicar-se, i totes aquelles aplicacions didàctiques que puguem aconseguir treballant tecnològicament. Les TIC han de tenir un espai al currículum i no han de ser utilitzades com un recurs esporàdic, sinó que han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat. Hem d’usar-les en infantil per a que les nenes i nens aconseguisquen assolir els objectius marcats per a aquesta etapa i també per a disminuir les desigualtats socials que aquestes produeixen. Per utilitzar-les a l’aula el mestre-a ha de tenir un cert domini i saber com funcionen, per poder actuar de guia, orientador i educador en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
De manera que, una transformació social tan important com aquesta requereix molts canvis en l’escola. S’han de revisar i modificar tots els aspectes que impliquen l’aula, per tal que aquesta siga significativa per a l’alumnat. Així que, per introduir-les a l’aula s’ha de redistribuir i reorganitzar el temps, l’espai i la metodologia de la classe i/o de l’escola. A més, aquestes impliquen coordinació i treball en equip per part del professorat i això és una tasca que avui encara molts no tenen clara.
Les TIC ofereixen molts avantatges si es fa un ús adequat d’elles, ja que són un recurs molt motivador tant per a l’alumnat com per al professorat, i això propicia l’interacció, comunicació i experimentació per part d’aquestos. A més, facilita la interacció família-escola. Però, del gran ventall de recursos dels que les noves tecnologies com per exemple Internet ens ofereixen, el bon docent ha de saber escollir aquelles que li interessen per a la seua aula i utilitzar-los adequadament. El docent ha d’estar en constant formació, adequant-se i adaptant-se als avanços socials, ja que sinó ho fa les conseqüències recauen en l’alumnat. Els que no es renoven es converteixen en educadors salvatges, definits com aquells que ensenyen molta matèria però, inadequada per als temps en els que estem, i això és un fet real que em d’anar disminuint i canviant.
