miércoles, 30 de mayo de 2007
sábado, 5 de mayo de 2007
REFLEXIÓ DELS CAPÍTOLS 5 I 6 DEL LLIBRE "LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL"
Després també hi ha comentades algunes pàgines web interessants per a educació com són, http//www.edu365.cat/, i dins d’aquesta “El món per un forat”, http//www.educalia.org, i moltes altres més.
Ara bé, tots aquests recursos són molt interessants per a treballar amb els més menuts, però si sabem seleccionar, reflexionar i escollir entre tot allò que se’ns presenta. I a més utilitzar-lo amb una finalitat educativa concreta i no només per jugar, sinó per complementar, aprendre, repassar, practicar, memoritzar, ampliar,... diferents activitats que s’estiguen treballant a classe.
Quant al capítol 6, “Experiències TIC a l’educació infantil”, com el seu títol diu, es presenten experiències realitzades a classes d’infantil en les que s’utilitzen recursos bàsicament tecnològics. Com bé es presenta en el llibre hi ha mols tipus d’activitats i moments per utilitzar les Tic a l’escola; des de presentar als pares al començament de curs la programació, fins fer un projecte amb els xiquets-es sobre algun contingut, utilitzant recursos tecnològics.
Hi ha infinitat de moments en els que es poden utilitzar-les Tic, però hem de tenir clar què són un recus més de tot el ventall del que disposem, i si ho fem així segur que l’utilització i ús que fem d’elles és el correcte. Les hem d’incloure en la vida diària de l’aula i no utilitza-les com a reforçadores, ni com a joc, ni res paregut, perquè sinó els estem reduint tota la seua potencialitat. Podem traure’ls molt de partit si en fem un bon ús, així que endavant!
SOFTWARE LLIURE EN EDUCACIÓ
De manera que, per software entenem tant el sistema operatiu com les aplicacions que utilitzem els usuaris. I, per software lliure la llibertat d’expressió en eixe sistema operatiu i en les aplicacions que els usuaris fan d’aquest.
Ara bé, hi ha molta confusió quant a l’essència del Software lliure, ja que molta gent associa aquest concepte al de gratuïtat, per la traducció de l’anglès Free Software, i no és així. La característica definitòria del software lliure és la llibertat, llibertat d’expressió, característica que per contra no posseeix el software privat ja que en aquest l’usuari paga per utilitzar el programa amb nombroses limitacions, sense arribar a ser mai el propietari d’aquest.
Pel que fa a les afirmacions de Stallman (un gran defensor del software lliure en l’educació) al vídeo, hi ha quatre raons per les que hem d’utilitzar software lliure a l’escola:
- La més superficial: per a economitzar diners.
- Per a formar adults acostumats a l’ús de software lliure, i construir així un camí cap a la independència.
- Per formar programadors: quan es desperta l’interès dels estudiantes per programar o simplement per saber més, el professor pot dir “no sé cóm funciona”, però si els nens tenen molt d’interès poden mirar les fonts del software lliure i convertir-se a llarg termini en bons programadors.
- La raó més profunda és per a formar ciutadans. Las escoles deuen ensenyar no només dades sinó també l’esperit de bona voluntat.
El software lliure és un gran potencial del que podem traure gran rendiment, sobretot a les escoles. Però en canvi el sistema educatiu no li ha donat massa importància i la seua utilització és mínima. Així que jo, al igual que Riina Vuorikari, pense que no s’han explotat al màxim les potencialitats que ofereix el software lliure en l’educació. Hi ha moltes raons per les que s’ha d’utilitzar software lliure en educació, i entre elles jo destaque aquestes:
- Gran qualitat, ja que està fer per una immensa quantitat de participants.
- Cost reduït, perquè l’objectiu no és traure profit econòmic.
- Superioritat ètica, ja que en ell es promouen valors com solidaritat, cooperació, igualtat, llibertat de pensament i expressió, benefici col·lectiu i no individual (abusos), democràcia, ...
Encara que ha quedat clara la meua posició davant d’aquest tema, cal dir que després de llegir l’article “Software libre en educación infantil y primaria” he hagut de reflexionar sobre molts aspectes que té el software lliure i que mai m’havia plantejat. Després de llegir-lo m’he adonat que la utilització del software lliure té una importància enorme, que les conseqüències d’utilitzar un tipus de software o un altre no s’acaben en el moment de la tria, sinó que l’elecció porta en si uns valors intrínsecs que hem de tenir en compte, sobretot si la seua utilització s’ha de fer en una escola. La meua experiència amb el software lliure, tant d’alumna com de futura docent, és quasi nul·la; en comptades ocasions he utilitzat el software lliure, però després de llegir l’article i vore el vídeo estic convençuda que el gastaré molt més, fins deixar d’utilitzar el privat per passar-me a aquest, perquè les raons m’han convençut
Crec que no cal més preàmbul, per tenir clara la superioritat del software lliure envers del privat. Només cal llegir aquesta darrera frase per verificar la importància, si a algú encara li quedaven dubtes, de l’utilització del software lliure en educació, “Una sociedad libre necesita una escuela libre y una escuela libre necesita software libre”.
jueves, 3 de mayo de 2007
LES MEUES EXPERIÈNCIES PREFERIDES
Pel que fa a les experiències proposades, cal comentar que són molt adients i necessàries dur-les a terme a l’escola, per a que els xiquets i xiquetes conèguen més a fons les noves tecnologies i en sàpiguen fer un bon ús d’elles en cada ocasió.
Totes aquestes activitats segur que resultarien molt engrescadores per als nens i enes, ja que ells són els que més interès i utilitat tenen quant a les noves tecnologies. La major part del seu oci, el basen en productes tecnològics. A més, sense aquestos aparells molt xiquets “ja no sabrien viure”.
De totes les presentades, n’he hagut d’escollir i seleccionar tres, i són aquestes:
1)Algú sap què és la imatge?
Treballant aquesta activitat els xiquets i xiquetes podrien vore la importància i l’utilitat que se’ls dona als aparells que ells usen. I també, si en fan un ús correcte d’aquestos; a banda podrien conèixer a fons els aparells més utilitzats per ells, i moltes coses més que els resultarien de gran utilitat a l’hora de posar-se davant d’un aparell tecnològic.
Els objectius de l’activitat són aquestos:
-Investigar quins són els MAVS que tenen a casa seva i veure quin ús en fan.
- Observar quins són els MAVS que hi ha a l’escola i veure per a què serveixen
- Descobrir l’existència de diversos mitjans i començar a intuir-ne les diferències.
A partir d’ells ens podem fer una idea d’allò que es persegueix amb aquesta activitat, per ampliar-la ací està l’adressa electrònica on es pot trobar:
2) El cos i les ombres
Per a aconseguir els objectius d’aquesta activitat, podríem fer ús de gran quantitat d’aparells tecnològics, i això ampliaria el coneixement d’aquestos. A més treballaríem l’argumentació en el moment en que comparen i observen. També aprendrien a vore les coses d’una altra manera, des d’una altra perspectiva i això els faria més crítics. A més, diferenciarien si encara no ho han fet, entre allò real i allò fictici, i açò els seria molt útil per al seu desenvolupament cognitiu. A banda, en aquesta activitat estan integrades moltes àrees de coneixement i això ens permet treballar i incidir molt en el desenvolupament dels nens i nenas, en només una activitat.
Els objectius de l’activitat són aquestos:
-Observar i descriure els elements que apareixen en una imatge fixa.
- Aprendre a mirar objectes des de diferents punts de vista (davant, darrera, de perfil, des de dalt, des de baix).
- Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar.
- Comparar les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seva representació gràfica.
Al igual que amb l’activitat comentada anteriorment, amb aquestos ens podem fer una idea d’allò que es persegueix amb aquesta activitat, i per ampliar-la ací està l’adressa electrònica on es pot trobar:
http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip/sessio1/expe/ses1exp2.htm
3)Jo vull ser com....!!
Amb aquesta activitat es podria treballar perfectament la crítica televisiva amb els nens i nenes. Fer-los vore i analitzar amb ells els anuncis i els seua programes preferits, per comprovar si són adients per a ells i reflexionar sobre aquest aspecte amb profunditat. Ja que aquest és un tema molt important, al que molta gent no li dona cap rellevància, i els xiquets i xiquetes cada dia veuen a la televisió sobretot, programes violents, racistes, feixistes, masclistes, i molts més adjectius negatius com aquests, i ni ells ni la gent què hi ha al seu voltant en són conscients. Però a banda de treballar açò es podrien treballar moltes coses més, com seria ensenyar als nens i nenes a criticar, observar, crear a partir d’allò vist, i un gran etcètera.
Els objectius de l’activitat són:
-Investigar quin és el programa de TV més vist i en quines hores es mira la TV.
- Descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos animats.
- Observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls dóna en les sèries de dibuixos animats.
- Saber narrar una història mitjançant la utilització d’imatges fixes seqüenciades (còmic, auca, foto).
També, igual que abans, amb aquestos objectius ens podem fer una idea d`allò que persegueix l’activitat. Ací està l’adressa on es pot trobar:
http://www.xtec.es/audiovisuals/sav/saip03/sessio1/projectes/ses1project1.htm
Totes aquestes activitats ens donarien peu a treballar molt de temps amb elles i traure-li’n molt de profit. Ja que amb totes i cadascuna d’aquestes podem treballar moltíssim àmbits, i encara que no respondrien a objectius clarament tecnològics, ens servirien per globalitzar el treball de cada dia i per tant també estarien més relacionades amb l’activitat diària de l’aula.
QUÈ CAL SABER DE LES NTIC PER A SER MESTRA D’INFANTIL?
Totes les competències del Bloc 2, citades baix, són imprescindibles per a una docent actualitzada i competent en el seu àmbit:
1-Iniciación en el uso de instrumentos tecnológicos como ordenador, cámara o reproductores de sonido e imagen, como elementos de comunicación.
2-Acercamiento a producciones audiovisuales como películas, dibujos animados o videojuegos. Valoración crítica de sus contenidos y de su estética.
3- Distinción progresiva entre la realidad y la representa- ción audiovisual.
4-Toma progresiva de conciencia de la necesidad de un uso moderado de los medios audiovisuales y de las tec- nologías de la información y la comunicación.
A partir de la lectura d’aquestes competències, crec que no podem deixar de banda el coneixement de ninguna d’elles. Els xiquets, tant d’infantil com de primària, que tindrem a l’escola, ja han nascut amb una immensa quantitat d’aparells tecnològics, de manera que ells ja els utilitzen i els perceben com a un instrument més. Per aquesta raó, nosaltres, les i els docents hem de facilitar-los i apropar-nos al màxim a la seua vida real, a les seues necessitats i interessos; i els aparells tecnològicament nous i el seu ús, com ja sabem, els agraden molt. Només ens hem de fixar en allò que els xiquets passen més temps, vidio-jocs, televisió, ordinador, Internet, i tot allò que implica a la tecnologia. Per això no podem quedar-nos obsolets pel que fa a aquest tema, perquè sinó no podrem atendre correctament als nostra alumnes.
Ara bé, un dels majors problemes que jo considere, és que per molt que nosaltres, la nova generació de mestres, ens renovem i adaptem a tot allò nou, els mestres que ja estan al sistema educatiu que esperen per renovar-se? Per què no se’ls obliga a renovar-se?
miércoles, 2 de mayo de 2007
LES MEUES COMPETÈNCIES EN EDUCACIÓ AUDIOVISUAL
I, després d’haver llegit les competències bàsiques de noves tecnologies en educació audiovisual, he pogut comprovar que hi ha coses que no sé o no n’entenc del seu ús amb profunditat, i ho hauria de fer per a ser una docent, competent en tots els àmbits.
Ara bé, si que sé utilitzar aparells digitals com la càmera digital, el mp3, els dvd, i algunes coses més. I també, programes com el Jclic i altres de l’ordinador però, els meus coneixements quant a les noves tecnologies no són grandiosos. Em costa una mica aprendre, sobre tot de programes informàtics nous, però el que més em costa és habituar-me a aquestes innovacions i utilitzar-les, per a millorar la meua vida quotidiana.
Però la part de cine i la d’observació i reflexió de programes, dibuixos, ..., sóc totalment inexperta, i això és un dels aspectes que tot-a docent, o simplement qualsevol persona que no es vulga quedar obsoleta , hauria de saber-ne un mínim.
Són diverses les causes per les que molts docents no utilitzen les tecnologies audiovisuals, pot ser perquè no li vegen la necessitat d’utilitzar-les, perquè no saben fer-les funcionar per traure-li utilitat, o per moltes altres raons. Però siga quina siga la causa primera que porte a la gent a no utilitzar les tecnologies audiovisuals, hem d’intentar superar-ho i incloure-les en la nostra vida quotidiana, per traure’n el màxim profit. A més hem de ser conscients que els xiquets ja naixen en l’era audiovisual, i des de l’escola els hem de proporcionar recursos actuals, propis de la seua època.
lunes, 2 de abril de 2007
Les NTIC a l'aula d'infantil, conclusions extertes dels capítols 1 i 2 del llibre i dels comentaris de classe.

Les persones ens hem d’adaptar als canvis per a créixer i per no quedar-nos obsolets funcionalment. Hem d’adaptar-nos als reptes sorgits en la societat. I de igual manera que ens adaptem, o ho hauríem de fer, els adults també ho fan els més menuts. Però els nens i nenes quan naixen ja tenen incorporades a la seua vida quotidiana tot un seguit d’accions tecnològiques innumerables, i quan arriben a l’escola ja porten en ells tot un bagatge tecnològic que no hem d’ignorar. Per tant, s’ha de donar resposta des de l’escola a la nova realitat social, però des d’un plantejament crític. És a dir, hem de posar a l’abast dels menuts bon material informàtic, però analitzant, estimulant, concretant i adequant les necessitats d’aquestos per a que vagen més enllà, per a que la interacció amb la tecnologia siga enriquidora per a ells.
Les NTIC s’han de portar a l’aula i això inclou infantil, en aquesta etapa sobretot, desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes molt relacionats i dependents i podem treballar-los a partir de les noves tecnologies. Aquestes ens ofereixen la possibilitat de potenciar l’ús cooperatiu i col·laboratiu, treballar i propiciar l’autonomia dels nens i nenes, motivar l’alumnat per comunicar-se, i totes aquelles aplicacions didàctiques que puguem aconseguir treballant tecnològicament. Les TIC han de tenir un espai al currículum i no han de ser utilitzades com un recurs esporàdic, sinó que han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant de la mateixa manera que estan integrades a la societat. Hem d’usar-les en infantil per a que les nenes i nens aconseguisquen assolir els objectius marcats per a aquesta etapa i també per a disminuir les desigualtats socials que aquestes produeixen. Per utilitzar-les a l’aula el mestre-a ha de tenir un cert domini i saber com funcionen, per poder actuar de guia, orientador i educador en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat.
De manera que, una transformació social tan important com aquesta requereix molts canvis en l’escola. S’han de revisar i modificar tots els aspectes que impliquen l’aula, per tal que aquesta siga significativa per a l’alumnat. Així que, per introduir-les a l’aula s’ha de redistribuir i reorganitzar el temps, l’espai i la metodologia de la classe i/o de l’escola. A més, aquestes impliquen coordinació i treball en equip per part del professorat i això és una tasca que avui encara molts no tenen clara.
Les TIC ofereixen molts avantatges si es fa un ús adequat d’elles, ja que són un recurs molt motivador tant per a l’alumnat com per al professorat, i això propicia l’interacció, comunicació i experimentació per part d’aquestos. A més, facilita la interacció família-escola. Però, del gran ventall de recursos dels que les noves tecnologies com per exemple Internet ens ofereixen, el bon docent ha de saber escollir aquelles que li interessen per a la seua aula i utilitzar-los adequadament. El docent ha d’estar en constant formació, adequant-se i adaptant-se als avanços socials, ja que sinó ho fa les conseqüències recauen en l’alumnat. Els que no es renoven es converteixen en educadors salvatges, definits com aquells que ensenyen molta matèria però, inadequada per als temps en els que estem, i això és un fet real que em d’anar disminuint i canviant.
